Sóc la Lídia i sóc dona, mare (de dues fantàstiques criatures), companya, treballadora, cosidora, gestora de recursos, cuinera, mestressa de casa, amiga, fotògrafa aficionada, lectora (de llibres que mai no acabo), consumidora de sèries de televisió, aficionada a les manualitats, organitzadora d'events, blocaire i unes quantes desenes de coses més. Però això no té cap mena de mèrit perquè, com deia la meva iaia María (amb el seu accent granaíno) : "Quien mucho abarca, poco aprieta, niña!"... Doncs això, que faig totes aquestes coses però a mitges. I a vegades amb motivació i a vegades amb desesperació perquè, en ocasions, em sento emportada per la voràgine de la rutina de fer front a tantes tasques.I per això cuso, perquè desconnecto de tot: Se m'oblida que tinc aquell armari per endreçar, el forn per rascar, la roba per plegar... I, davant de la màquina de cosir, se m'en refoten totes aquelles mares de nens rossets sense ni una rascada als genolls, amb temps per tot, amb les cases de revista i els marits perfectes. La meva vida és més caòtica però més real.
Aquest bloc és una porta oberta per tal de que entreu i sortiu quan us vingui de gust i hi aporteu, si en teniu ganes, el que us sembli. Només us vull deixar amb la idea de que qualsevol pot dur a terme les seves creacions (siguin amb la tècnica que siguin) i que només és qüestió de posar-hi ganes, imaginació i molt d'amor (sobretot això darrer). Us convido a que ho proveu i us enganxareu alhora que descobriu que res és tant difícil com sembla.
Espero que us hi sentiu com a casa, és la meva intenció. Llàstima que encara no es puguin oferir cafès i trossets de pastís virtuals!
Lídia Montalà Espinosa
