Creacions pels més petits: cistelles de naixement, joguines tovetes, corones d'aniversari...
I també, bosses de tot tipus: per la platja, pel pícnic, pel camp, per l'escola...
I també coses que visc, que penso i que sento.
I també, tota la resta.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estoig(s). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estoig(s). Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 d’agost del 2013

EL MEU PETIT FILLOL, EL MARÇAL

En totes les cistelles que faig hi poso molta dedicació, intento cuidar els detalls i busco que sigui adient per les famílies que les rebran. Cistelles slow.
Però aquesta, aquesta és la més especial que he fet mai. Anar cosint mentre pensava com anava creixent el Marçal a la panxa de la Salomé i intentar imaginar-me si seria semblant a ella o al meu germà, el Ricard. Saber que totes aquelles peces les faria servir el meu fillol (al loro!!! Que sóc padrina!!!) em va fer recordar molt en els meus fills quan éren petits.
Quan la Paula i el Ricard van néixer jo encara no cosia així que aquesta cistella és, per tots nosaltres, molt especial :)

LA PARELLA DE PARES ESPERANT ENCARA

PITET DE RUS, CAPA DE BANY I CINTA PEL XUMET

lPITET DE RUS, CAPA DE BANY I CINTA PEL XUMET


PITETS BANDANA I BOSSETA MULTI-ÚS

PITETS BANDANA

BOSSETA MULTI-ÚS

PANTALONS LLARGS PER NADÓ I BODIS AMB APLICACIONS

GIRAFA PITA I MANTETA DE CINTES


MANTETA DE CINTES

PRIMER PITET

DRAPETS MULTI-ÚS (REVERS DE RUS) I ESTOIG

ESTOIG

AMANYAC

CANVIADOR DESPLEGAT

CANVIADOR A PUNT DE PLEGAR

CANVIADOR PLEGAT
I ara el millor de tot!!! Que el Marçal ja és aquí, entre nosaltres, que és un nen sa i bonic i tranquil i preciós i que a mi em cau la baba amb ell. Penso ser una padrina tant consentidora! :)



SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

dimarts, 29 de gener del 2013

ESTOIG PALOMA

A la Paloma d'Entrenapsicols, expertíssima en amigurumis, fa un temps, li vaig demanar un llop pel meu fill perquè així es diu la classe on va. Ella em va proposar que féssim un intercanvi i a mi em va semblar més que perfecte.
- Paloma, i què et faig jo?
- El que tu vulguis! 
De seguida vaig veure cap a on tirar! Tinc una roba vintage-total que ja he fet servir per algunes creacions que crec que li pot agradar. Combinada amb una tela a topets i un forro a quadres també taronges, una cremallera verda... El meu cap bullia! 
Però crec que al final he aconseguit un estoig Paloma-Paloma... O almenys això crec! De fet, ho sabré segur dijous quan li dóni i ella em dóni el llop (que segur que serà preciós)... O, potser sabré abans si li agrada o no si llegeix aquest post. Jo, per si de cas, no compartiré l'entrada al perfil de facebook fins dijous al vespre :)





Fent aquest estoig he recordat tant aquell cap de setmana de costura a la Casa el Somni! Quan de les mans de la entranyable Caterina Pérez se'm va obrir el món dels frunzits (no sé si es deu dir exactament així), les cremalleres, els estoigs amb forro (d'entre d'altres coses)... Va ser ella que em va acompanyar en la creació d'aquest: 

FOTO: CRIS CAMARENA
EXTRETA DE LA CRÒNICA DEL CAP DE SETMANA PUBLICADA A KIREEI

dimarts, 30 d’octubre del 2012

UNA NOVA BOSSA, UN ESTOIG I UNA SORPRESA

Fa uns dies que no escric al bloc però bàsicament el motiu principal és que he anat -i vaig- a tope de comades. Així que estona que tinc, estona que em dedico a avançar-les. Tot i que vaig atrassada, que ho sapigueu els que esteu esperant. :)
Avui us vull ensenyar una de les últimes coses que he fet per un grup de persones que volien acomiadar amb un regal a una noia que marxava de la feina. No en sé els motius, espero que sigui per haver trobat alguna cosa millor. 
Aquí teniu una bossa amb dues butxaques amb una ansa llaaaaaarga, com es veu que li agraden a aquesta noia i un estoig porta-tot de conjunt, que m'ha quedat força gran i en el que hi podrà guardar un munt de coses. Una tela de loneta de colors llampants i a l'interior, com gairebé sempre a Filtrant...per Lídia, una roba de quadrets gris i blanc que em té el cor robat:









I en el títol us anunciava una sopresa, no? Doncs us explico:
No fa masses dies la Roser del bloc MÓN PARAL·LEL  es va posar en contacte amb mi per presentar-se i explicar-me que tenien com a costum, cada dissabte, parlar d'algun bloc amb filosofia semblant a la seva que és: 
QUI SOM ELS DEL MÓN PARAL.LEL?
Del Món Paral.lel ho és tota aquella gent que fa coses amb imaginació, paciència, una mica de traça i molt d'afecte. Coses per a un mateix o per als altres, per decorar o per fer la vida més agradable. Gent que, a sobre, gaudeix d'allò més mentre fa totes aquestes coses donant importància als detalls. Coses que moltes vegades acaben sent úniques.


I que havien pensat en mi i que a veure què em semblava. I què m'havia de semblar? Doncs perfecte!!! 
Així que si cliqueu la imatge podreu accedir a l'entrada que em van dedicar però, a part de llegir-vos-la (si us ve de gust), us recomano que hi doneu un tomb perquè hi ha entrades molt interessants. Us el recomano!!!


Quina il·lusió! A mi em va agradar molt el que diuen de mi, espero que a vosaltres també!

Bona nit família! I bona Castanyada! (que bons que són els panellets!)

dimarts, 10 de juliol del 2012

LA MARIA FA ANYS... PERÒ QUANTS?

Quan tens alguna d'aquelles amigues que sempre, sempre hi són (tot i que, nena, des de que estàs prenyada, tens un humor!) no et sap gens de greu quedar-te fins a les tantes de la nit (què hi farem, sempre vaig a última hora, jo!) per poder-li fer un regal per celebrar el seu aniversari.
La vaig anar a veure amb els nens i ens els vam trobar netejant el cotxet de la Laia, que aviat naixerà. Amb una mica de sort el mateix dia que jo, i així mai me n'oblidaré.
Guapeta del meu cor, tot i que no em facis cafè (espera't a que pareixis que no te'm treuràs de sobre!), tot i que els diumenges a la tarda sigui una odissea veure't, tot i que tinguis mal despertar (sobretot a l'hora de la migddiada) i et queixis per tot... tens tantíssimes coses bones que no sé què faria sense tu.
I tot i que ni sabia els anys que feies, tot i que em passo dies sense preguntar com et trobes, tot i que et gasti bromes que no et fan gràcia... Ja ho saps: T'estimo molt!!!!!!







dilluns, 16 de maig del 2011

ESTOIG "ASIÀTIC"


La Montse em va fer una comanda. Havia de ser un estoig per una princesa presumida que, a més de ser presumida, somia en viatjar a l'Índia i li agraden els colors blau, lila i rosa i li encanten les coses fetes a mà.
Vais exprimir-me el cervell i vaig rebuscar el material que tenia i en va sortir aquest. Em consta que li ha agradat a la princesa, la Montse m'ho va dir. Així que jo més que satisfeta!





!

divendres, 5 de novembre del 2010

ESTOIG (VERSIÓ 8)

Aquests estoigs que faig ara em donen moltes possibilitats. Hi ha mil i una maneres de decorar-los. Tot depèn de com tinc el moment.



Quan estava davant d'aquest veia un reportatge de peixos al 33. Sempre m'han semblat flipants les capacitats dels peixos: camuflar-se, col·laboració entre uns i altres (això té un nom però ara no em surt..), treball en equip... Sembla mentida! I els pops? Els pops són flipants! Em sembla que en faré un d'estoig d'un pop... o un fermall... ja veuré.



Res, doncs que aquest va sortir així. Diferent. Espero que us agradi.
Ja veieu que si he pogut fer un peix també puc fer qualsevol altre dibuix. Així que si se us acut alguna cosa i me la voleu demanar podeu escriure'm a lidiamonesp@hotmail.com.

ESTOIG (VERSIÓ 7)



Aquesta és una versió ben colorista. M'agrada força, em recorda al Mediterrani, a les platges, als parasols, a la sorra, a les pales i als rasclets de plàstic, a les tovalloles, als flotadors...



Està disponible a l'estudi del Carles Cubos esperant a algú que anyori l'estiu.

dimarts, 2 de novembre del 2010

ESTOIG (VERSIÓ 6)


Aquest estoig, en principi, estava inspirat en la Colla Vella però, finalment, trobo que no la recorda prou.
Per això, ja me n'he encarregat d'aconseguir algunes camises velles i poder treballar-me'n un que, segur, em quedaré per mi. Almenys el primer que faci.
De moment, la idea es va quedar en aquest intent:

ESTOIG (VERSIÓ 5)



No tenia el dia molt inspirat avui amb la càmara. Els colors no són exactament com els reals però suposo que ja se'n podeu fer una idea.
Aqui us el deixo:

divendres, 8 d’octubre del 2010

ESTOIG (VERSIÓ 4)



La Sara em va demanar un estoig. Avui li he entregat. Estic contenta perquè li ha agradat.
Molt sorpresa amb l'acollida dels estoigs. Ja estic treballant en alguns més!