Creacions pels més petits: cistelles de naixement, joguines tovetes, corones d'aniversari...
I també, bosses de tot tipus: per la platja, pel pícnic, pel camp, per l'escola...
I també coses que visc, que penso i que sento.
I també, tota la resta.

dissabte, 26 de febrer de 2011

JA TENIM GUANYADORES!!!!!

Ja sé que vaig dir que el faria ahir però... bé, és igual, el que compta és que ja està fet! Mireu, mireu, quins dos "parteners" tant eixerits!



Així, doncs, les guanyadores són la LAIA FORTUNY que va demanar una GIRAFA PITA i la MÍRIAM CULLERÉ que no va escriure què volia així que... Demana, demana, per aquesta boca bonica!
Em posaré en contacte amb vosaltres!!!

Aprofito per enviar una abraçada ben grossa a les 33 dones (es veu que Filtrant... és una cosa femenina) que heu deixat els comentaris.
M'han agradat molt les coses boniques que m'heu dit!!!!! :)

dimarts, 22 de febrer de 2011

LA NOEMÍ, LA TONA I LA CORONA :)


Fa uns dies us vaig ensenyar una corona personalitzada per la Noemí. Avui, la seva àvia, la Tona, m'ha portat aquestes fotos i us les vull ensenyar. Heu vist quina criatura més preciosa? Moltes felicitats a tu, bonica, pel teu primer aniversari; i a la teva família, per tenir un tresor tant preuat.
I és que, aquestes són el tipus de coses que més m'agraden penjar al bloc, creacions que se'n van a cases plenes d'amor.


dilluns, 21 de febrer de 2011

FELICITATS, RICARD!


Avui el petit de la casa fa tres anys. I, la veritat, a part dels regals i del pastís no ha tingut massa diferent als altres: Ens hem discutit, s'ha barallat amb la Paula, ha tirat l'aigua del got a terra ( cooooooooom cada dia), ha rondinat a l'hora d'anar a dormir...
Però així és el nostre dia a dia: Molt diferent a les vides bucòliques de les dones (mares) d'alguns blocs que segueixo (i fan que em deprimeixi... i em mori d'enveja per la seva capacitat organitzativa).
Però així vivim la nostra vida: caòtica, sí; plena d'alts i baixos, també. Però la vivim amb amor, amb passió, a flor de pell.
Per això, potser sí que el Ricard ha viscut un dia d'aniversari especial, a la nostra manera, perquè també ha bufat les espelmes, i han jugat a metges amb la seva germana, i li he fet el seu plat preferit per sopar i ha après a jugar amb la seva joguina nova, i ha rebut la visita dels seus padrins, els seus avis i la seva besàvia. I l'ha trucat un munt de gent.
Per la meva banda (suposo que ara pressentiu el to pastel d'aquesta entrada, i sí, serà així) només em queda afegir que me l'estimo des del fons del meu cor. Que no imaginava poder estimar així fins que vaig ser mare i que el Ricard, dia a dia, a mesura que va creixent, fa que m'adoni de que tinc tantes coses per aprendre i per millorar! Gràcies Ricard! MOLTES FELICITATS, BITXU!

diumenge, 20 de febrer de 2011

SAMARRETA PEL ROGER


Feia temps que me la tenien encomanada però, ostres tu, no hi havia manera de poder-la entregar. Avui, per fi, en una visita llampec de l'Alba, hem pogut coincidir. Espero que el Roger estigui molt content quan li posin :)


dimarts, 15 de febrer de 2011

LA LLUNA (LA PRUNA... I FER EL PRÉSSEC)

Us vull ensenyar aquest nou fermall. Me'l va demanar la Eva per la mestra de la seva filla, la Laia... Encara no ho entenc: Seria normal que jo anés regalant fermalls a les mestres de la Paula i del Ricard per compensar la paciència que han de tenir amb els dos belluguins que són... Però... La Laia... La Laia és un àngel!




AIXÒ I PROU


Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee, quien no escucha música,
quien no halla encanto en si mismo.

Muere lentamente quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del habito,
repitiendo todos los días los mismos senderos,
quien no cambia de rutina,
no se arriesga a vestir un nuevo color
o no conversa con desconocidos.

Muere lentamente quien evita una pasión
Y su remolino de emociones,
Aquellas que rescatan el brillo en los ojos
y los corazones decaidos.

Muere lentamente quien no cambia de vida
cuando está insatisfecho con su trabajo o su amor,
Quien no arriesga lo seguro por lo incierto
para ir detrás de un sueño,
quien no se permite al menos una vez en la vida
huir de los consejos sensatos…
¡Vive hoy! – ¡Haz hoy!
¡Arriesga hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡No te olvides de ser feliz!

PABLO NERUDA

dilluns, 14 de febrer de 2011

LES DONES DE LA MEVA FAMÍLIA

Les dones de la meva família tenen un parell de collons. De la primera a la última. Totes són dones treballadores, entusiastes, entregades i lliures. Capaces de tirar endavant en els moments durs de la vida que, com en totes les famílies han estat molts, i de disfrutar de les petites coses i dels grans moments, que afortunadament, també n'hi han hagut. I n'hi ha. I n'hi haurà.
Les dones de la meva família són un exemple a seguir per mi. Tandebò jo tingués aquesta empenta, aquesta valentia i aquesta capacitat de decisió. Les admiro i les estimo des del fons del meu cor. A la meva mare, a la meva àvia ( i a les seves dues germanes, que no hi són a la foto), a les meves tres tietes i a les altres dones que també hi són i tambe hi compten. I a les nenes, perquè desitjo que creixin amb l'esperit lliure i la mentalitat oberta per tal de que siguin concients que ser dona és el millor que et pot passar.


(Un altre dia faré un post sobre els homes de casa... però no s'ho mereixen tant)

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,de classe baixa i nació oprimida.I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel" Maria Mercè Marçal

divendres, 11 de febrer de 2011

AIXÒ I PROU

L'orgull vallenc, del camp, de la terra. De ser dona i mare.


Ball de La Candela 2011 from carles cubos on Vimeo.

(Escena final del Ball de La Candela. Ball parlat datat l´any 1854 i recuperat a Valls en motiu de les Festes Decennals de l´any 2011)

dimarts, 8 de febrer de 2011

10.000 visites i MÉS!


Coi! Immersa en les Decennals i en el sorteig del primer aniversari no m'he adonat que hem arribat a les 10.000 visites!
I això s'ha de celebrar! Però primer deixeu-me donar 10.000 gràcies a tothom que ha tret el cap per aqui.
Per això he pensat, ja que sortejaré el dia 25 de febrer que hi haurà dos guanyadors/es: Així que podeu seguir deixant els vostres comentaris a aquesta entrada (cliqueu l'enllaç). Recordeu que hi heu de deixar el vostre nom i què us agradaria que us fés arribar en el cas de que us toqués.
Us envio abraçades filtrades!

diumenge, 6 de febrer de 2011

ELS NOSTRES MOMENTS DE LES DECENNALS

Uns dies trepidants. Avui s'acaba. I ho hem disfrutant intensament, els quatre, amb la família i els amics. Qui sap com ens trobarem d'aquí 10 anys? Qui sap si a les properes els nens voldran anar amb nosaltres?
Per això hem intentat no perdre'ns res (dins les nostres possibilitats físiques i econòmiques)i ens hem amarat de poble, de festa tradicional, de carrer, de circ, de teatre, de concerts... I hem celebrat l'aniversari del meu pare. I hem felicitat a les Candeles.
I crec que tothom dirà que han estat unes festes brutals, espectaculars. Jo no diré el contrari! Però de cantar-ne les meravelles (que han estat moltes) ja se n'encarregarà algú altre: Jo us vull explicar dues anècdotes emocionants que ens han passat aquestes festes: Coses molt nostres, coses que ens han arribat al cor.

El primer dia de les festes, a la cercavila, el Ricard va voler donar-li la seva pipa a l'ós. Li agrada molt l'ós i ell ho tenia molt clar. No podiem deixar passar la oportunitat, estava tant decidit! Així que, tot i estar refredat, tot i que a mi em feia moltíssima pena (pur egoisme, ho sé) vam tirar endavant. Ens vam acostar a l'ós i per la reixa, el senyor que el portava va treure la punta dels dits i li va agafar. I el Ricard, amb un somriure d'orella a orella. Mira! Vaig pensar: Doncs no serà tant traumàtic! I, de fet, no ho ha estat: Hem rondinat una mica, em fet una mica el ronso per anar a dormir, ens hem saltat alguna migdiada... Però estem molt contents: Nosaltres i ell que diu que ja és gran.
Però, deixeu-me que segueixi: Avui, l'últim dia de les decennals, cercavila de tancament: La Paula fent fotos (després ho explico), el Ricard amb por dels trabucaires (collons, com peten!)... veiem de lluny l'ós. Què porta penjat al coll? M'hi acosto. Miro i flipo: La pipa del Ricard!!!! No pot ser! Li pregunto al xic i em diu que és d'un nen que li va donar el primer dia: És la nostra! Quina il.lusió que ens ha fet!!! Llavors, l'ós s'ha posat davant nostre i la cara del meu fill ha sigut genial: Alegria, sorpresa, dubte... Un munt d'emocions s'han apoderat d'ell i, entre somriures, li ha demanat a l'ós que li tornés. Nosaltres li hem explicat que ha d'estar molt content de que l'ós porti la seva pipa. Que ha sigut el primer nen i que potser molts alres nens, quan ho vegin, també voldran fer com ell. Ho ha entès i, de fet, ara, mentres escric, dorm sense pipa.
Moltes gràcies a la gent de la UAF per aquest detall. Perquè hagués estat molt senzill llençar-la a la brossa i llestos. I, en canvi, li heu lligat una cinta rosa i l'heu passejat per un Valls ple de gent fent que el nostre fill es senti orgullós de la seva proesa. Ens heu donat una tarda molt especial, una vivència collonuda. De fet, el vostre compromís amb la ciutat, és collonut!






L'altra cosa que us vull explicar és que avui, per primer cop, i no serà perquè ella no m'ho hagués demanat desenes de vegades, m'he atrevit a deixar-li la càmera reflex a la Paula. I he descobert algunes coses: Una, que no passa res per deixar-li, que vigila i la cuida. Dues, que és capaç de prendre instantànies molt boniques. I tres, que la perspectiva dels nens és diferent a la nostra i que hem de ser concients que la seva manera de veure el món no és com la nostra.
Us mostro algunes de les fotos que ha fet avui, les que m'agraden més a mi. M'agradaria saber quines li agraden més a ella. Si voleu veure la resta, ho podeu fer clicant aqui. Espero que us agradin tant com a mi: