Creacions pels més petits: cistelles de naixement, joguines tovetes, corones d'aniversari...
I també, bosses de tot tipus: per la platja, pel pícnic, pel camp, per l'escola...
I també coses que visc, que penso i que sento.
I també, tota la resta.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

UNA NOVA BOSSA, UN ESTOIG I UNA SORPRESA

Fa uns dies que no escric al bloc però bàsicament el motiu principal és que he anat -i vaig- a tope de comades. Així que estona que tinc, estona que em dedico a avançar-les. Tot i que vaig atrassada, que ho sapigueu els que esteu esperant. :)
Avui us vull ensenyar una de les últimes coses que he fet per un grup de persones que volien acomiadar amb un regal a una noia que marxava de la feina. No en sé els motius, espero que sigui per haver trobat alguna cosa millor. 
Aquí teniu una bossa amb dues butxaques amb una ansa llaaaaaarga, com es veu que li agraden a aquesta noia i un estoig porta-tot de conjunt, que m'ha quedat força gran i en el que hi podrà guardar un munt de coses. Una tela de loneta de colors llampants i a l'interior, com gairebé sempre a Filtrant...per Lídia, una roba de quadrets gris i blanc que em té el cor robat:









I en el títol us anunciava una sopresa, no? Doncs us explico:
No fa masses dies la Roser del bloc MÓN PARAL·LEL  es va posar en contacte amb mi per presentar-se i explicar-me que tenien com a costum, cada dissabte, parlar d'algun bloc amb filosofia semblant a la seva que és: 
QUI SOM ELS DEL MÓN PARAL.LEL?
Del Món Paral.lel ho és tota aquella gent que fa coses amb imaginació, paciència, una mica de traça i molt d'afecte. Coses per a un mateix o per als altres, per decorar o per fer la vida més agradable. Gent que, a sobre, gaudeix d'allò més mentre fa totes aquestes coses donant importància als detalls. Coses que moltes vegades acaben sent úniques.


I que havien pensat en mi i que a veure què em semblava. I què m'havia de semblar? Doncs perfecte!!! 
Així que si cliqueu la imatge podreu accedir a l'entrada que em van dedicar però, a part de llegir-vos-la (si us ve de gust), us recomano que hi doneu un tomb perquè hi ha entrades molt interessants. Us el recomano!!!


Quina il·lusió! A mi em va agradar molt el que diuen de mi, espero que a vosaltres també!

Bona nit família! I bona Castanyada! (que bons que són els panellets!)

divendres, 26 d’octubre de 2012

BALADA DE TARDOR - SERRAT


Llueve,
detrás de los cristales, llueve y llueve
sobre los chopos medio deshojados,
sobre los pardos tejados,
sobre los campos, llueve.

Pintaron de gris el cielo
y el suelo
se fue abrigando con hojas,
se fue vistiendo de otoño.
La tarde que se adormece
parece
un niño que el viento mece
con su balada en otoño.

Una balada en otoño,
un canto triste de melancolía,
que nace al morir el día.
Una balada en otoño,
a veces como un murmullo,
y a veces como un lamento
y a veces viento.

Llueve,
detrás de los cristales, llueve y llueve
sobre los chopos medio deshojados,
sobre los pardos tejados
sobre los campos, llueve.

Te podría contar
que esta quemándose mi último leño en el hogar,
que soy muy pobre hoy,
que por una sonrisa doy
todo lo que soy,
porque estoy solo
y tengo miedo.

Si tú fueras capaz
de ver los ojos tristes de una lámpara y hablar
con esa porcelana que descubrí ayer
y que por un momento se ha vuelto mujer.

Entonces, olvidando
mi mañana y tu pasado
volverías a mi lado.

Se va la tarde y me deja
la queja
que mañana será vieja
de una balada en otoño.

Llueve,
detrás de los cristales, llueve y llueve
sobre los chopos medio deshojados...



dimarts, 23 d’octubre de 2012

ADÉU ESQUELET JORDI... I GRÀCIES!

Diuen que perquè entrin coses noves a la nostra vida n'hem de deixar marxar d'altres però, que voleu que us digui, a mi sempre m'ha costat molt això de desprendre'm d'objectes. Sóc una sentimental.
Reconec, però, que l'Esquelet Jordi (així és com el van anomenar les criatures)  ja s'ha fet una mica vellet, que ha viatjat per moltes cases i que és absurd que seguim conservant-lo.
Ens l'hem estimat iclús amb els seus forats, el seu groc esmorteït després de tantes rentades, la seva olor de viatge rere viatge i la seva etiqueta esfilagarsada però ja li diem adéu.
Gràcies pels serveis prestats, xiquet, que et vagi bonic!






dimarts, 16 d’octubre de 2012

PORTA-ENTREPANS

L'altre dia, passant revista al bloc, vaig adonar-me que encara no havia fet cap entrada parlant dels PORTA-ENTREPANS tot i que ja fa temps que els faig.
Aquí em teniu, doncs, explicant-vos que, evidentment, són reutilitzables: Adéu al paper d'alumini!!!
Per dins són de plàstic resistent (que es pot netejar a diari amb un drap) i de fora, de roba de loneta (a escollir, com tot a Filtrant... per Lídia).
Els podeu rentar a màquina i s'adapten a qualsevol mida d'entrepà a través de la cinta de velcro.

Preu: Només 8€ (amb uns cinc rotlles de paper d'alumini haureu recuperat la despesa i haureu fet un gran estalvi al medi ambient)

Potser és una bona idea per TIÓ que ja comença a tirar muntanya avall :)

Recordeu, comandes a lidiamonesp@hotmail.com! :)