Mentres feia aquest estoig pensava particularment en tres persones. A mesura que cosia per aqui i cosia per allà ho veia clar que havia de ser per una de les tres. No sé si us passa això. L'altre dia, amb ma germà, el Ricard, ho parlavem: Que, de vegades, associes una persona a determinat objecte. Ell deia que cada vegada que veu torrades integrals pensa en el meu pare. Potser sí que té raó perquè jo, en el cas d'aquest estoig ho veia claríssim.
Però aquestes tres noies es van encantar i la Montse, que estava molt "al tanto" va córrer més que elles. Així que, l'estoig se'n va cap a casa seva. De fet, estava clar que se l'havia de quedar un/a de la Joves! Espero que hi puguis guardar molts secrets (dels bonics)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada