ADÉU ESQUELET JORDI... I GRÀCIES!

Diuen que perquè entrin coses noves a la nostra vida n'hem de deixar marxar d'altres però, que voleu que us digui, a mi sempre m'ha costat molt això de desprendre'm d'objectes. Sóc una sentimental.
Reconec, però, que l'Esquelet Jordi (així és com el van anomenar les criatures)  ja s'ha fet una mica vellet, que ha viatjat per moltes cases i que és absurd que seguim conservant-lo.
Ens l'hem estimat iclús amb els seus forats, el seu groc esmorteït després de tantes rentades, la seva olor de viatge rere viatge i la seva etiqueta esfilagarsada però ja li diem adéu.
Gràcies pels serveis prestats, xiquet, que et vagi bonic!