Creacions pels més petits: cistelles de naixement, joguines tovetes, corones d'aniversari...
I també, bosses de tot tipus: per la platja, pel pícnic, pel camp, per l'escola...
I també coses que visc, que penso i que sento.
I també, tota la resta.

dilluns, 31 de desembre de 2012

LA ÚLTIMA NIT ABANS DEL 2013

Aquesta és la última nit del 2012, un any de trasbalsos, del qual costa trobar coses positives a nivell general. El país està convuls. La societat està confosa. Com deia la padrina del Serrat, el món està ben girat.
I per això, malgrat tot, més que mai, hem d'aprendre a valorar les petites coses que tenim a l'abast de la mà. La senzillesa. Un somriure.
No voldria semblar alliçonadora, mai ha estat la meva intenció, però volia compartir amb tots aquells i aquelles que encara em llegiu, que me n'he adonat (segurament, en part, afectada per les circumstàncies que ens envolten) del poder de les petites coses. Jo que sempre me les havia donat de saber passar amb poc, aquest any he vist -suposo que com tohom- realitats molt dures just a la cantonada i això m'ha fet adonar de la sort que tinc (encara).
Però com que aquesta sort avui hi és i demà potser ja no, el meu propòsit per aquest 2013 és sentir més:
Sentir la olor de mandarines. Sentir l'abraçada dels meus fills. Sentir un petó de l'Emilio. Sentir una trucada. Sentir el pa quan s'esclafa contra l'ou ferrat. Sentir als que ja no hi són. Sentir l'olor del mar. Sentir la màquina com cus. Sentir la música. Sentir l'alarma del forn que m'avisa que les magdalenes ja són cuites. Sentir el gust del cafè amb aquella amiga o amic. Sentir les crispetes quan espeteguen. Sentir l'àvia quan no ens sent. Sentir trons i llamps. Sentir el meu gemà quan fa veure que res li importa. Sentir anorança. Sentir compassió. Sentir enuig davant les injustícies. Sentir els meus pares, sempre tant a prop...
Poca cosa, ja ho veieu. O tot, potser sí.
Us agrairé, als que em coneixeu, que en els moments que vindran del 2013, 14, 15... en els que em torni estúpida i m'acapari aquell sentiment de la pressa i de l'atabalament que ho confon tot, em recordeu que la última nit del 2012 vaig fer-me el ferm propòsit de gaudir més, si cap, del dia a dia i em digueu: Lída, només has de sentir.
Molta felicitat per tots i totes! :)




10 comentaris:

  1. Que t'he de dir Lidia tens tota la rao d'aquest mon. Cal sentir per veure lo important del que tens al teu voltant.
    La teva excompanya que et feia morir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada Carme, que siguis molt feliç aquest any i sempre! T'anyoro!

      Elimina
  2. M'ha encantat aquesta entrada. Tant de bo facis realitats els teus propòsits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmen, gràcies, i que tu també tinguis força i energia per poder complir els teus :)

      Elimina
  3. Les presses sovint ens absorveixen el seny, i vivim accelerats. Hem d'aprendre a sentir i assaborir els moments de la vida, i les petites coses que en ella s'hi dibuixen.
    Per tot el que sentim, i per tot el que ben segur sentirem.
    Una abraçada amb els millors desitjos, artista!!!
    T'ho recordaré, però dubto que te n'oblidis, estàs feta d'una pasta que és precisament, la sensibilitat!!!!

    ResponElimina
  4. Això no es fa, que estic toveta i em fas saltar la llàgrima! xD
    No, ara de veritat. M'encanta llegir aquests propòsits perquè si tots el possem en pràctica a consciència en el nostre dia i en la nostra muntanyeta de sorra general, aviat ens sobrarien motius per poder celebrar el dia a dia i els dels altres. Una abraçada Lídia i molta força!

    ResponElimina
  5. Molt maco lídia! a vegades les coses que semblen més simples són les més complicades. Bon 2013!

    ResponElimina
  6. Quina preciositat de desitjos i què f`cil sembla fer-los complir!!!!. Jo t'animo a tenir forces per fer-ho en els moments de debilitat. Una abraçada ben càlida

    ResponElimina