L'IGNASI

L'Ignasi és un tio especial. Sota l'aparença de saber-se atractiu s'hi amaga una sensibilitat que sorprèn.
Em sobta que un company d'institut, algú del costat de casa, tingui aquest potencial artístic tan gran. És capaç de capturar imatges fantàstiques i de crear històries genials. Si la vida es porta bé amb ell, si té la sort que es mereix, estic segura de que arribarà tant lluny com es proposi.
I, a més, l'Ignasi (jo, a això de Nacho, no m'hi acostumo) resulta que és un paio generós. Deixeu-me que us expliqui: Un dia l'Ignasi em va fer una comanda. 2 fermalls. Jo m'ho vaig prendre com una feina més, il·lusa de mi. L'entrega de la feina, la vam fer davant d'un cafè, intentant xerrar mentres la Paula dibuixava i ens interrompia, i entre sorolls, l'Ignasi va elogiar el meu projecte i em va dir "Segueix creant" i aquestes paraules se'm van quedar clavades. Òstia! Que a ell li agradés el que faig i ho valorés va ser molt important per mi! I, aquell dia, vam fer hipòtesis sobre possibles col·laboracions que encara recordo, per si, més endavant, em torno valenta.
Però aqui no s'acaba tot. Avui he obert el correu. 4 correus de l'Ignasi. Quan els he obert m'he sentit... no sé com dir-ho... seria "abrumada" en castellà... el cor se m'ha enxamplat i una mica més i ploro.
L'Ignasi m'ha regalat (sí, sí, regalat!!!!) quatre muntatges preciosos amb els meus fermalls com protagonistes. M'he sentit tant agraïda i tant malament, alhora, per haver-li cobrat la seva comanda... Que gran que ets, tio!
Flipa! Són tant bonics que no vull penjar-los alhora. Els penso dosificar,i tant que sí! Estic tant contenta!

Ignasi, des del meu petit racó t'envio mil gràcies i una forta abraçada!
Seguiré el teu consell i no pararé de crear!