CAP AL MINIPOP!

El passat cap de setmana el vaig passar envoltada de persones i de coses boniques i encara m'estic recuperant de la borratxera que em va suposar  tenir el plaer de prendre part d'una festa tant familiar i tant bonica.

Segurament ja us estareu imaginant que vaig ser a la segona II Minicrafts del Minipop. I si no sabeu que és el Minipop ja esteu trigant a clicar AQUI i començar a preparar-vos pel proper any, que serà més i millor. Millor perquè el Minipop està fet amb tant d'amor i sensibilitat que no s'entén sense superar-se i més perquè és el festival familiar per referència i ja no podem passar sense ell.

Per tot això, quan la Mercè em va proposar ser-hi  - i després d'espantar-me massa l'edició anterior- vaig abocar-me a produir per no perdre l'oportunitat de disfrutar-ho. 

M'ho vaig passar genial, al costat dels paradistes (quines coses més precioses!!!! I quin plaer estar envoltada d'elles!!) i de compartir estand amb la Paloma d'Entrenapsicols, que és tant dolça i tant maca i que ho fa tot fàcil i fa unes coses tant precioses que l'admiro profundament :)

Voleu veure fotos? Aqui n'hi ha unes quantes, unes de meves (des del mòbil, uuuuuuh!) i algunes robades de la xarxa (perdoneu, em vaig deixar la càmara!):

EL QUE DIUEN SOBRE MI A LA WEB DEL MINIPOP

LES GIRAFES PITA A PUNT D'ANAR CAP A CASA DE FAMÍLIES MINIPOPERES

LA MEVA COMPANYA DE PARADA, LA PALOMA, FENT ANAR EL GANXET (A RITME DE LA MATILDA)

MANTETES DE CINTES I CINTES PER XUMETS :)

A PRIMERA HORA DEL MATÍ, BON DIA RAMBLA NOVA!

LA NOSTRA PARADA, XULA, XULA!

CARA DE CANSADA PERÒ FELIÇ!

I per acabar les gràcies: Gràcies a la Mercè, per estar pendent de tot, per acostar-se a nosaltres en tot moment: Tot va ser perfecte! Gràcies a la Paloma per ser una companya de parada excel·lent. Gràcies a la Lydia i la Mercè, vallenques com nosaltres, les Bombolletes, per la conversa, la companyia i la intendència. I és clar, gràcies a la família: A l'Emilio, ens nens, els pares i la tieta per ajudar-me en tot moment.
I (reedito) evidentment, gràcies als que us vàreu aturar a la nostra parada, per comprar, per preguntar, per xerrar, per interessar-se. Als amics com els Jové-Culleré, els Molina-París, els Nogués-Ferrando, els Morató-Nogués a la Marina amb la Tanit, la Vanessa amb la Clara,... vaja! No em vull deixar a ningú... A tothom, que coi!!!!

I és clar, l'any que ve, si el Minipop m'ho permet, JO REPETEIXO!

I recorda, si no et vols perdre res de Filtrant... per Lídia clica m'agrada a la pàgina del facebook!

IN, INDE, INDEPÈNDENCIA!

Et vas trobant gent a la vida, i a vegades més que trobaments són retrobaments. Agradables retrobaments. De sobte, et dones compte que aquella persona que havies conegut fa un temps és més propera a tu del que et pensaves. I tot connecta. I és "estupendu". I a partir de vells records vas entrellaçant vivències d'ara, i tot resulta fàcil.
I això, darrerament, m'ha passat amb dues famílies: La del Roger i la de la Míriam. Hi eren, ens coneixíem... Però ara el cercle s'ha fet més estret i a casa nostra estem molt contents de tenir-los a prop.
Doncs? Sabeu? Els meus col·legues són uns cracks i han escrit un llibre que, n'estic segura, serà un èxit rotund!

Es diu "In-inde-independència!" i és tracta d'un conte que pretén explicar als infants i joves el camí de Catalunya cap a un estat propi.

El pròleg, de Carme Forcadell, explica:

“Aquest relat pretén explicar què va significar la Diada de l’Onze de Setembre de 2012 per a molts catalans i catalanes que, des de fa temps, treballem i somniem amb la llibertat del nostre país. Exposa les experiències i les vivències personals, però alhora col·lectives, de moltes persones, i ho fa de manera senzilla, natural i entenedora perquè els nens i nenes puguin comprendre què va passar aquell dia, el dia que vam sortir al carrer per canviar la història.

De la mateixa manera que els nostres infants han de conèixer els problemes i les dificultats de la vida quotidiana, també han de conèixer les inquietuds i els anhels d’independència del nostre poble, perquè ells són el futur, aquest futur que tots volem millor, més just i més digne. Seran ells qui hauran de contribuir de manera extraordinària a la construcció del nou estat català.”

Té bona pinta,no? Jo ja tinc ganes de tenir-lo entre les mans!!!!

Si us passa com a mi, podeu comprar-lo clicant AQUI i, també, si en voleu fer un petit tastet, cliqueu AQUI i en trobareu un fragment.

Però, escolteu, si us ve de gust veure'ls i parlar-hi, i fullejar el llibre abans de comprar-lo, i que us el dediquin, i potser conèixer l'il·lustrador, en Lluís Albert Arrufat us podeu esperar al dilluns 17 de juny.
Faran la presentació oficial al pati de l'antic hospital de Sant Roc, a Valls, a dos quarts de vuit del vespre.
Jo no m'ho perdo per res del món!!!!!

ESTOIG PALOMA

A la Paloma d'Entrenapsicols, expertíssima en amigurumis, fa un temps, li vaig demanar un llop pel meu fill perquè així es diu la classe on va. Ella em va proposar que féssim un intercanvi i a mi em va semblar més que perfecte.

- Paloma, i què et faig jo?

- El que tu vulguis! 

De seguida vaig veure cap a on tirar! Tinc una roba vintage-total que ja he fet servir per algunes creacions que crec que li pot agradar. Combinada amb una tela a topets i un forro a quadres també taronges, una cremallera verda... El meu cap bullia! 

Però crec que al final he aconseguit un estoig Paloma-Paloma... O almenys això crec! De fet, ho sabré segur dijous quan li dóni i ella em dóni el llop (que segur que serà preciós)... O, potser sabré abans si li agrada o no si llegeix aquest post. Jo, per si de cas, no compartiré l'entrada al perfil de facebook fins dijous al vespre :)

Fent aquest estoig he recordat tant aquell cap de setmana de costura a la Casa el Somni! Quan de les mans de la entranyable Caterina Pérez se'm va obrir el món dels frunzits (no sé si es deu dir exactament així), les cremalleres, els estoigs amb forro (d'entre d'altres coses)... Va ser ella que em va acompanyar en la creació d'aquest: 

FOTO: CRIS CAMARENA
EXTRETA DE LA CRÒNICA DEL CAP DE SETMANA PUBLICADA A KIREEI

INTERCANVI AMB LADYCROCHET!

Fa uns dies vaig anar a Creativa: Cintes, teles, retallons, patrons... Tot preciós! El paradís de les crafters friquis com jo :)

Però el que em va fer més il·lusió del dia va ser trobar-me amb la Inge de Ladycrochet i intercanviar les nostres creacions. 

Perquè ho sapigueu, el ganxet i la mitja em tenen ben desesperada: M'encanten però no me'n surto. Potser una bufanda, com a molt. Però només punt del dret, agulles i llana doble i donant dos tombs a l'agulla ;) De ganxet, ni això: Apreto, apreto i m'estresso, m'estresso.

Així que intercanviar amb la Inge va ser més que un plaer, molt simpàtica. Em va portar un cistellet fet amb "trapillo" que faig servir moltíssim per anar guardant les eines mentre cuso i una funda per la poma moníssima! Com aquesta però en turquesa claret:

DEL BLOC DE LADYCROCHET

És preciosa!
I jo? Jo li vaig portar un elefant. Una nova creació que encara us he d'ensenyar, amb unes fotos decents i tal...
El seu és blau i amb les orelles de coloraines. Em va alegrar que em digués que li agradava i que li havia encertat el color. I em vaig sentir fatal per haver-li portat una cosa i ella a mi dos. Però a ella no em va semblar que li importès. Em va donar la sensació que és una persona molt càlida.
Aqui teniu la foto (feta per la Gemma) de la trobada:

Una anècdota: Sabeu com es reconeixen dues persones que no s'han vist mai? Per una bandolera de la Caterina Pérez! :)

SAFAREIG+FILTRANT... PER LÍDIA

El Safareig es un local especial. Almenys per mi i per molta gent del meu entorn. T'hi sents com a casa. A l'entrada m'hi podria descalçar, agafar les sabatilles i instal·larme, mal asseguda, a qualsevol dels seus racons.
Rere del taulell hi ha la Bibi i el Jordi, sempre (però sempre) de bon humor i això és d'agraïr, òstia, perquè vagis quan hi vagis sempre pots fer uns riures i xerrar a gust. Però si rasques una mica (no cal gaire) , sota d'aquest aspecte que tenen de despreocupats i propers, trobes unes persones involucrades en el seu entorn més proper: El barri, el mercat, el comerç de Km. 0, les associacions... Per això, el Safareig és molt més que un bar-restaurant: És com una mica el centre cívic que a Valls no tenim i tant t'hi pots trobar una exposició de fotos, com et poden organitzar un concert de música popular, com una exhibició de dansa...
I el millor de tot és que fer tot això no ho necessiten, ho fan perquè volen, perquè els hi agrada.

EL SAFAREIG

EXPOSICIÓ "EL VALOR D'UN POBLE ÉS LA SEVA GENT"
DEL CARLES CUBOS

La última del Jordi i la Bibi? Volen aprofitar aquell petit aparador que tenen i oferir-lo a petits artesans del poble, volen ser plataforma per donar a conèixer el nostre treball. Són o no són collonuts?
Així que tant bon punt m'ho van proposar vaig caure rendida davant una proposta tant guapa i em va fer tanta il·lusió encetar aquesta iniciativa!!!
Així que avui, entre riures, he anat a muntar l'aparador. Voleu veure fotos? Aquí les teniu! :)

Nens. moltíssimes gràcies pel suport i per la feina que feu davant i darrere del taulell.
I que ho sàpiga tothom, si heu d'anar a sopar i us agrada el bon rotllo i els productes de proximitat, el Safareig us espera! :)

UNA NOVA BOSSA, UN ESTOIG I UNA SORPRESA

Fa uns dies que no escric al bloc però bàsicament el motiu principal és que he anat -i vaig- a tope de comades. Així que estona que tinc, estona que em dedico a avançar-les. Tot i que vaig atrassada, que ho sapigueu els que esteu esperant. :)

Avui us vull ensenyar una de les últimes coses que he fet per un grup de persones que volien acomiadar amb un regal a una noia que marxava de la feina. No en sé els motius, espero que sigui per haver trobat alguna cosa millor. 

Aquí teniu una bossa amb dues butxaques amb una ansa llaaaaaarga, com es veu que li agraden a aquesta noia i un estoig porta-tot de conjunt, que m'ha quedat força gran i en el que hi podrà guardar un munt de coses. Una tela de loneta de colors llampants i a l'interior, com gairebé sempre a Filtrant...per Lídia, una roba de quadrets gris i blanc que em té el cor robat:

I en el títol us anunciava una sopresa, no? Doncs us explico:

No fa masses dies la Roser del bloc MÓN PARAL·LEL  es va posar en contacte amb mi per presentar-se i explicar-me que tenien com a costum, cada dissabte, parlar d'algun bloc amb filosofia semblant a la seva que és: 

QUI SOM ELS DEL MÓN PARAL.LEL?

Del Món Paral.lel ho és tota aquella gent que fa coses amb imaginació, paciència, una mica de traça i molt d'afecte. Coses per a un mateix o per als altres, per decorar o per fer la vida més agradable. Gent que, a sobre, gaudeix d'allò més mentre fa totes aquestes coses donant importància als detalls. Coses que moltes vegades acaben sent úniques.

I que havien pensat en mi i que a veure què em semblava. I què m'havia de semblar? Doncs perfecte!!! 

Així que si cliqueu la imatge podreu accedir a l'entrada que em van dedicar però, a part de llegir-vos-la (si us ve de gust), us recomano que hi doneu un tomb perquè hi ha entrades molt interessants. Us el recomano!!!

Quina il·lusió! A mi em va agradar molt el que diuen de mi, espero que a vosaltres també!

Bona nit família! I bona Castanyada! (que bons que són els panellets!)

MERCAT D'ART JOVE A VALLS I PER ST. JOAN

Si fa uns anys m'haguéssin dit que cosiria, que posaria paradetes per festes i que ho faria amb la Paloma d'Entrenapsicols i amb la Ivette, hagués aixecat la cella amb cara d'incredulitat.

La veritat però, és que m'encanten les tres coses: cosir, els mercats i la companyia que vaig tenir en aquest darrer.

Ho teniem tot en contra: Una calor insofrible, moltes hores per endavant, el darrer dia de festa major, ressaques i butxaques escurades. Però jo m'emporto una molt grata vivència i una certesa: No ens farem riques amb el que fem però disfrutem fent-ho i compartint estones amb gent com nosaltres.

Gràcies, guapes, per la vostra companyia!

I gràcies, com no,  per qui es va interessar pel que fem, per qui va passar-se a saludar, per qui ens va comprar, per qui ens va alleujar la calor... 

Repetirem, segur! :)

L'ASPECTE DE LA NOSTRA TRI-PARADA

LES MEVES CASETES FILTRADES: EN TINC DE DISPONIBLES!

UN PACK DE REGAL DE NAIXEMENT FET PER L'OCASIÓ:
BALENA+PITET+BOSSA PER LA MUDA
DISPONIBLE!

GIRAFES PITA: ALGUNES DISPONIBLES!

SAMARRETES 24M M/LL. DISPONIBLES!

BOSSES AMB DUES BUTXAQUES

SÚPER TREBALLADORES!

UN NOU PRODUCTE FILTRANT...PER LÍDIA: ESTOIGS/NECESSERS/PORTA-TOT!

EL QUE VÈIEM DES DE DARRERE LA PARADA

ESTISORES AL SOL

I perquè veieu que jo també hi era, aquesta foto robada directament del bloc de la Paloma :) (espero que després del bon rotllo no em reclami els drets de propietat intel·lectual) : P

CURS DE COSTURA... DE SOMNI! (amb Caterina Pérez i Kireei)

Quan fa un temps vaig veure anunciat a KIREEI (el meu bloc per referència) aquest cartell d'aquest curs un desig es va remoure en el meu interior: València? Costura? Cap de setmana? Els nens? Caterina Pérez?

Ho havia de lligar tot per poder anar-hi!

I ho vaig aconseguir! I va arribar el passat divendres. I la Paula i jo, nervioses però contentes dalt del tren ens preguntàvem com seria aquella experiència, aquella escapada femenina. I dalt del vagó mateix vam veure una noia amb un somriure dolç que ens mirava: Era la Caterina!! :)

Cansades del viatge vam aterrar a la Casa El Somni. I tant que era un somni! Un espai immillorable, amb detalls cuidadíssims, amb la Berta al capdavant que ens ha tractat de manera exquisita: Les habitacions, l'exterior, el menjar, el tracte... La Cris no podia haver trobat un lloc millor. I que bonic va ser quan ens va rebre amb el número dos de la revista Kireei a les mans! Ja la tenim!! :)

FOTO: PAULA

FOTO: PAULA

Però tot i l'espectacularitat de la casa, els nervis seguien com papallones a la panxa: Serà un grup maco? Aprendrem moltes coses? En sabré prou?
Però en el mateix instant que la Caterina es va posar al capdavant de les classes i totes les noies, estupendes a més no poder, l'ambient es va relaxar i totes, com si ens haguéssim conegut, ens vam posar en mode-creatiu-ON i va ser fantàstic.
Biaixos, davantals, bosses reversibles, butxaques, aplicacions, frunzits, cremalleres, estoigs i una faldilla a mida per la Paula (prometo fer fotos per ensenyar-vos-ho!). Tot preciós! De la mà de les explicacions de la Caterina i del seu gust infinit en l'elecció de les teles. Sempre amb un somriure (inclús quan m'enxampava fent les coses no exactament com s'havien de fer) :)

FOTO: PAULA (De fet, ja es veu)

FOTO: PAULA

Resultat del curs? Una experiència única que guardaré en la memòria per sempre!
Moltes gràcies, nenes maques per la companyia, tant en les estones de feina com en les sobretaules: Núria, Eva, Izaro, Sunny, Mireia, Eva C., Montse. Gràcies Caterina per la dolçor i la calma que desprens. Gràcies, Cris, per la teva dedicació absoluta.

Seguim en contacte! :) Quan repetim?

FOTO: SUNNY