Ens han explicat que volen adoptar un gos i ens han demanat si ens faria gràcia acompanyar-los. Com no! Tota una experiència!
Sentiments contradictoris:
Per una banda convèncer als nens que no ens n'emportarien cap i, per l'altra, desirjar emportar-nos-en un (com a mínim).
Per una banda, admirar la condició humana per la feina de les desenes de voluntaris (sense exagerar) que treballaven i, per l'altra, detestar la condició humana que permet que les seves mascotes acabin en llocs com aquells enlloc de llars acollidores.
Per una banda, ser concients que aquests animals estaven cuidats i, per l'altra, veure'ls entre reixes.
I així, suma i segueix...
Aquestes són les fotos que la Paula ha fet amb la compacta, sense retocar. Molt maques, mireu:
Finalment, cap animal reunia les característiques que el Juanjo, la Sònia, i la Clara necessiten per l'estil de vida i la casa que tenen però persistiran perquè els fa molta il·lusió adoptar. Hagués estat molt senzill emportar-se'n un/a però, està clar, una adopció és un acte de responsabilitat i cal tenir-ho molt clar. Esperem que pugui ser ben aviat i una d'aquestes bèsties pugui deixar enrere les gàbies per tenir una llar.
Així que aquest és l'únic gosset que s'ha quedat amb nosaltres (bé, ja hi venia) és el Gerard i és el peluix preferit de la Paula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada