DIA DEL PARE

A casa meva, la dels meus pares vull dir, no hem festejat mai el dia del pare (ni el de la mare). Més ben dit, avui mateix, en la nostra trucada diària,  l'he "felicitat" (em sabia greu no fer-ho) i m'ha dit:
- Lídia, si això no ho hem celebrat mai a casa!
I té raó, però és igual, sigui el dia del pare o no, aquest és el meu: El que sempre hi és i el que sempre té una abraçada disponible. Organitzador i generós. Entregat a la família. Així és el meu pare i, ell ja ho sap, me l'estimo a més no poder.

Però resulta que a casa de l'Emilio si que ho celebren i, per això els nens s'han posat mans a la obra per regalar-li alguna cosa. La Paula li ha pintat una tassa (dels colors de la Real Societat, què hi farem), vam coure la pintura al forn i així podrà donar-li ús i no serà només un regal decoratiu. El Ricard, amb una cartolina blava (el color preferit del pare) li ha pintat una aquarel·la la mar de guapa. 

Aqui teniu les fotos:

I ja que estem de celebració, aprofito per felicitar a tots els Joseps i les Josepes (i derivats) però en especial a la meva àvia, L'ÀVIA PITA de qui la genètica va fer que jo heretés la passió pel fil i l'agulla (i les robes, sobretot les robes) :)