Al matí he anat a veure el Carles al seu estudi, i li he portat per la petita Joana, això que us ensenyo, una bosseta multi-ús i un pitet bandana. De color fúxia, que em consta que els agrada a ell i a la Montse.
Però a ca el Carles també m'esperava un regal per mi. Un auto-regal, d'aquells que sempre encertes. I és que la Sra. Caterina Pérez és sempre garantia. Que trobes que portes una temporada a tot drap? Que et sents una mica ofuscada i atabalada? Cap problema! Te'n vas a la seva botiga on-line , te n'enamores i et dones un caprici. que coi!
I de mà en mà, el meu auto-regal ha arribat a Valls i l'he recollit i he buscat un moment especial per obrir-lo. I, en aquell precís moment que m'ofereix la prèvia entrada dels vint-i-cinc adolescents del centre on treballo, he obert els sentits a mesura que he retirat la cinta verda. Obrir els paquets de la Caterina ja és un regal. Olors de llaminadura. Teles naturals. Detalls extremadament cuidats. Paraules dedicades. I en la sol.litud, he somrigut, he fet aquestes fotos i m'he pres la infusió a la salut de la Caterina i a la meva. Que coi!
No cal dir que la meva nova cinta per la càmara de fotos m'ha més que encantat. I que estic segura que les meves fotos, a partir d'avui, segur, segur, no pot ser d'altra manera, seran una mica millors. O, almenys, deixeu que m'ho cregui.
