Però primer l'ú i després el dos. Divendres va ser el meu aniversari i ho vam celebrar a la masia amb la família: Els nens van decorar, jo vaig cuinar i tots vàrem brindar per la salut dels de la taula i pel petit Marçal, vaig bufar les espelmes i vaig demanar el mateix desig de cada any :)
Quina família més bonica que tinc i com ens estimem!
I després de divendres arriba el dissabte i al vespre a la granja ens esperava tota la família de la Montse, que feia 50 anys i del Josep M. ,el seu fill, que en va fer 25 al gener però que just havia arribat d'Anglaterra. El David, l'altre fill, va preparar un sopar boníssim i l'Anna, la nena, un vídeo molt emotiu (en el que hi sortia jo de petita! I sí, potser sí, la Paula em té una retirada!). Xerrades amb cosins, bon ambient i regals.
Per ella una bossa de platja, ben gran per encabir-hi bé de coses i amb una bosseta petita que es pot lligar a l'interior amb un mosquetó, de manera que, com que sé que a la Montse li agrada molt caminar per la platja, podrà treure-la i portar a sobre el que necessiti. La voleu veure? Aquí va!
I pel Josep M.? Doncs vaig recordar un pack que vaig veure a Pinterest (beneït Pinterest!) i vaig tenir claríssim que era ideal per un noi jove que, després de viure tant de temps entre núvols i plugims, segur que tindria ganes de gaudir "mediterràniament" (a base de nevereta, cerveseta i llimones) :)
I de pet cap a la festa de casament de la Paloma (d'Entrenapsicols) i el Guillem. Quina il·lusió que em va fer que em convidéssin! I quina festa més bonica! I quin bon ambient! Anaven súper guapos i em vaig sentir súper acollida per tothom. Gràcies de tot cor!
Sabent com són vaig pensar que els agradaria que el regal el fes i me'ls vaig imaginar al pati de casa seva, acabats de casar, sopant a la fresca i en va sortir això.
Em sembla que els va agradar, jo el vaig pensar i fer amb molta il·lusió.
I fins aquí! M'encanten aquests caps de setmana!!!! :) -sobretot si els diumenges són slow-
Moltes gràcies Lídia!!!
ResponEliminaPrimer de tot.... FELICITATS LÍDIA!!!!!!!!
ResponEliminaSegon.... Uaaauu... No em deixes de sorprendre.... Jo aviat hauré de treure'm l'excusa de que no tinc temps... i posar-me a fer coses altre cop!! ;^)
Una abraçada!
Moltes felicitats Lídia, vaig a destemps total; ja vindran moments de calma, i possiblement ja són a tocar. Perdona el retard, saps que desitjo que siguis immensament feliç, i també saps que envejo aquesta família que tens, que per desgràcia la meva s'ha escurçat molt, tot i que ara penso que n'he retrobat una d' adoptiva, que també m'aporta i aportarà grans moments.
ResponEliminaVITA BREVIS, CARPE DIEM!!!