ELEFANT I PITET... I UN DIA FELIÇ

Avui faig l'entrada del diumenge especialment feliç. Ha estat un dia de retrobaments a Cal Ventura. Retrobaments d'aquells amics amb els que vam compartir tant i que, malgrat no ens trobem tant i com ens agradaria, quan ho fem és com si encara anéssim junts a l'institut (això sí, amb més canalla jugant al voltant nostre).
M'encantaria ensenyar-vos una foto però al final no ens l'hem fet. Com sempre :) La foto queda en la memòria de tots nosaltres. A tots, grans i petits, us estimo!
I com que ja he parlat tant sobre avui, penjo les fotos i ja:

REFLEXIÓ D'UN DIA DESENCERTAT

És molt difícil ser mare, quan ho encertes per una banda, coixeges de l'altra. I sí, hi posem tot l'amor del món però hi ha dies que no n'hi ha prou. Ens equivoquem, i molt. I ens falten ulls per veure totes les cares del prisma. Sort en tenim que cada dia, cada moment, és una nova oportunitat per millorar al seu costat!

PITETS BANDANA

Per què els que cuso jo? (o d'altres, que no sóc pas la única!)
Perquè són teles de qualitat, perquè són únics i personalitzables (pots triar tu el tipus de tancament, l'estampat...) i perquè estan fets amb dedicació i poc a poquet :)

CONJUNT ÈLIA

Aquest conjunt que veieu, format per una Girafa Pita, un pitet i una cinta per subjectar el xumet me'l va encomanar mon germà per la filla de la Júlia i el Marc (una parella encantadora), l'Èlia.
Quan vaig saber per qui era no vaig dubtar ni un moment en fer servir aquesta tela de fulles. Feia molt per la Júlia. La vaig combinar amb verd (revers de la girafa) i fúxia (les cintes i els botons a pressió).
Les fotos estan preses a la platja de l'Arrabassada (Tarragona) aprofitant una sortideta familiar.

SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

TANCAR EL CERCLE I FER-HO GUAI

Avui és força major publicar una entrada per tancar el cercle de la història del conill Joan. 

Si a hores d'ara encara no el coneixeu en aquesta entrada us el vaig presentar però, a mode de resum, va ser fruit d'una iniciativa per recaptar alguns dinerons per col·laborar en la investigació contra el càncer infantil. 

Tant bon punt vaig obrir la subhasta molta gent es va posar a compartir-ho, a comentar-ho i algunes i alguns van licitar (que és el "pujar" de tota la vida però intentarem dir-ho correctament encara que ens soni estrany). 

Vaig rebre bastants missatges privats que em van fer molt feliç.

Deixeu-me, però, que us expliqui part d'aquesta història i com es pot tancar el cercle d'una acció d'una manera gairebé perfecta i totalment emocionant.

La persona que va oferir més diners pel conill Joan és mestra. Mestra d'una escola de Lleida d'una classe de sisè de primària. Un dels alumnes d'aquesta classe té un germà amb càncer del qual s'està tractant. Quan la mestra, que és d'aquelles de vocació-vocació, va veure en el meu bloc al conill Joan ho va comentar als seus alumnes i es va dir a ella mateixa que l'havia d'aconseguir per ells, pel germà, pel que significava. Així que la Montse, que es com es diu la mestra vocacional-vocacional :), es va esperar a l'últim moment de la subhasta per oferir la quantitat més alta per quedar-se'l. 

Jo, tot això, ho vaig saber dies més tard quan concretàvem com fer la donació. La Montse m'ho explicava per xat i a mi em queien les llàgrimes dels ulls perquè ni els meus somnis hagués pogut imaginar una història i un destí tant preciosos pel meu amic.

Així que després de passar-nos l'adreça i jo el justificant de l'ingrés a la Fundació de Sant Joan de Déu... vaja, tots els tràmits corresponents, vaig posar-me a fer l'enviament.

Però com podia transmetre tot el meu agraïment? Vaig decidir escriure una carta a tota aquella canalla que, segons m'havia explicat la Montse, esperava l'arribada del conill Joan com qui espera un amic que fa temps que no veus. La carta va sortir del meu cor a raig. I les coses que surten del cor i a raig no s'han de modificar ni passar a net. La vaig caragolar, li vaig lligar una cinteta, li vaig subjectar entre els braços del conill amb una agulla de cap, el vaig posar dins una capsa de sabates amb un paper de seda groc -que, recordareu, és el seu color preferit- i li vaig fer un petó. Vaig embolicar la capsa amb un paper bonic i li vaig donar a la Eli, la meva amiga cartera, perquè fes l'enviament.

Permeteu-me que no desvetlli el contingut de la carta. La Montse. els seus alumnes, el Joan i jo ens mereixem guardar-nos per nosaltres algun detall d'aquesta història :)

L'endemà vaig rebre nous missatges de la Montse. 

El conill havia arribat i els nens havien estat súper feliços de rebre'l. La carta els va emocionar i jo també de saber-ho de primera mà. Sé segur que la Montse va aprofitar per tractar el tema del càncer i de la valentia i de la superació i de l'alegria de viure. No pot ser que no ho fes. I això em fa feliç doblement perquè amb l'acció del conill Joan vaig arribar infinitament més lluny del que mai m'hauria pogut imaginar.

Aquesta història m'ha demostrat moltes coses que ja sabia: La importància dels petits detalls, l'enorme solidaritat de les persones, la capacitat d'emocionar-nos. Jo he guanyat més que ningú, això és tant cert com que la terra i el cel es toquen a l'horitzó.

I és clar, he de donar les gràcies a tanta gent! A tothom que va compartir l'entrada, a qui va licitar, a qui va compartir, a qui va preguntar i interessar-se... Però sobretot a la Montse que m'ha ofert ser part d'aquesta història tant preciosa i també a tots i cadascun de les noies i els nois de la classe de sisè (que són els meus amics, ja) i també al germà del nen, per ser-hi, per ser valent (recupera't fort i aviat!).

Us deixo amb una foto i unes paraules de la Montse, ella us ho explica rebé: 

El conill Joan ha vingut a viure a la meva classe. Dorm a sobre de les caixes dels controls de Medi i Català, i sopa truita de carxofa dia sí dia no... Mireu que bé que s'hi posa... I és que ha trobat una colla de nois i noies de 6è que li fan festes cada estona

DINOUSAURE I PIRATA

Aprofito que sóc a casa amb angines per, a mitja setmana, actualizar el bloc. I per ensenyar-vos les disfresses d'aquest carnaval passat.
A l'escola ens van deixar escollir la temàtica de la disfressa i la Paula va voler anar de pirata.
- Pirata tremenda - em va dir - res de puntes, ni de faldilles.
Agafant idees per confeccionar-li, en vam trobar una de feta que li va encantar. Segur? Sí, mare! Doncs apa, comprada! Hi ha d'haver anys de tot.
El Ricard, en canvi, em va dir que volia que li fes jo, i volia anar de dinosaure. Ostres! Quin repte! Sort del Pinterest que sempre t'inspira i et guia... I vaig trobar creacions estupendes que, combinades, van resultar així:

Si voleu veure d'on vaig treure la idea de la cua, cliqueu AQUÍ. Les urpes de les mans i el barret, AQUÍ. Les urpes dels peus AQUÍ. Les punxes de la samarreta AQUÍ.

Vinga! Us animeu de cara l'any que ve? És més fàcil del que sembla!

EL CONILL JOAN I UNA ENTRADA MOLT IMPORTANT

Avui faig una entrada ben diferent. Tot va començar un dia, no fa massa, escoltant una entrevista que feia en Basté a una doctora de Sant Joan de Déu que treballava amb la canalla (i les famílies) que pateix càncer infantil.

M'hagués agradat enllaçar-vos l'entrevista però no he sigut capaç de trobar-la. Si algú la va sentir i en recorda el dia, o el nom de la doctora, que m'ho digui i editaré l'entrada perquè tothom l'escolti. 

En recordo diverses coses però la més important, la que em va tocar més va ser que el càncer infantil no és el mateix que els adults. Quina obvietat! Doncs resulta que les cèl·lules actuen diferent en els adults (que ja estan formades però s'espatllen) que en els infants (que es creen a partir del creixement). Per això els experts prefereixen dir-ne càncer de creixement que càncer infantil. Perdoneu que ho expliqui així d'estar per casa però és com se'm va quedar el concepte.

El que va recalcar molt aquesta doctora és que és cabdal invertir diners en la investigació ja que calen estudiar els processos que fan aquestes cèl·lules i que qualsevol gest és imprtant. Va explicar una història d'unes polseres que van aconseguir molts diners que van anar a parar a la fundació de l'hospital i que van servir per poder seguir investigant.

Avui és 15 de febrer, dia Mundial del Càncer Infantil i em ve molt de gust fer un petit gest, i col·laborar amb aquesta causa:

Per això, vull  presentar-vos al conill Joan que és un enamorat de les flors (sobretot les grogues), del tè, de les carxofes i de la puntualitat.
Està fet amb molt d'amor, amb teles reciclades d'altres projectes. Amb dos botons com a ulls i unes cametes i orelletes llargues per sentir-ho tot i córrer molt. És un tio molt elegant i discret, una mica hipster i una mica gamberret. Tovet per fora i per dins. 

M'agradaria moltíssim que el conill Joan anés a viure a casa d'una família que li agradés el mateix que ell i que, a més, estigués disposada a donar l'import que considerés oportú per contribuir amb la causa de la investigació del càncer infantil.

Per això, a partir d'avui i fins diumenge 22 obro una subhasta. La persona o família que aportin més diners pel conill Joan serà qui se l'emportarà. Tots els beneficis que n'obtingui seran ingressats com a donatiu a OBRA SOCIAL SANT JOAN DE DÉU i em comprometo a ensenyar-vos un justificant de la realització d'aquest donatiu.

Com participar en aquesta subhasta? Deixant un comentari en aquesta entrada dient l'import del vostre donatiu i una adreça de correu electrònic per contactar amb vosaltres.

També podeu deixar un comentari encara que no vulgueu fer donatiu. Tot suma per una bona causa!

I, evidentment, no feu pujar l'import del donatiu si no esteu ben segurs de poder assumir-lo!

Més que mai, és clar, us demano que feu difusió d'aquesta entrada, a veure si, entre tots, aconseguim que molta gent conegui el conill Joan!

Mentrestant, ell espera fent de les seves:

CISTELLA CASETES (ALMENYS, DE MOMENT)

EL CONJUNT ES COMPON DE MANTETA DE CINTES, PITET I CINTA PEL XUMET

DETALL D'UNA DE LES CINTES

DETALL DELS TANCAMENTS EN COLOR BLAU

FOTO ON ES VEU EL REVERS DE LA MANTETA, DE RUS BLANC

M'agrada complir amb el compromís que vaig fer-me de la publicació dels diumenges: aprofito per ensenyar-vos coses que fa temps que tenia al calaix de les entrades pendents.

Fa tant de temps d'aquesta d'avui que no recordo ni qui me la va encomanar ni per qui era. En tot cas, si surt, li canviaré el nom perquè des de sempre m'ha agradat fer-ho així.

La trobo bonica aquesta tela. Si vosaltres també, heu de saber que encara en tinc un bon retall.

La setmana que ve us podré ensenyar unes fotos de les disfresses amb les que estic treballant. Està sent una temporada bastant plena de comandes, estic contenta i agraïda.

Fins aviat!

SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

CISTELLA ÈLIA

A mitja setmana ja us vaig fer un avançament del que publicaria avui. No me'n vaig poder estar perquè aquesta cistella fa un muuuunt de temps que la tenia feta però no us la podia ensenyar perquè encara no l'havia entregat.

Era un regalet, que junt amb l'Anna, li volíem fer a l'Èlia, la filla de la Sílvia, la nostra companya de feina.

Aquesta setmana passada, per fi hem trobat una estoneta per coincidir les tres (de moment la criatura va sense agenda) i ens hem entendrit davant l'Èlia, que és moníssima i no plora gaire (a mi em va rondinar una mica, però).

Enhorabona Martina, Sílvia i Raül per tenir l'Èlia com a nou membre de la vostra súper-família! :)

La cistella es composava de:

- Girafa Pita

- Manteta de cintes

- Tovalloleta 

- Pitet petit

- Pitet bandana

- Bossa multi-usos

La tela és d'IKEA, la tinc des de fa un temps i m'encanta! Me'n queda un bon retall així que si us animeu, ja sabeu :)

SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

CORONA ANA

Ja fa un temps que la vaig fer aquesta corona per l'Ana. Me la va encomanar la Montse, la mare del Joel per regalar. La Montse és una tia molt simpàtica, es fa agradable fer tractes amb ella :)

Em va demanar que la corona no fos tant acolorida com les que tinc costum de fer, que ho fes combinant roses i marrons. I així es com va quedar: