Avui el petit de la casa fa tres anys. I, la veritat, a part dels regals i del pastís no ha tingut massa diferent als altres: Ens hem discutit, s'ha barallat amb la Paula, ha tirat l'aigua del got a terra ( cooooooooom cada dia), ha rondinat a l'hora d'anar a dormir...
Però així és el nostre dia a dia: Molt diferent a les vides bucòliques de les dones (mares) d'alguns blocs que segueixo (i fan que em deprimeixi... i em mori d'enveja per la seva capacitat organitzativa).
Però així vivim la nostra vida: caòtica, sí; plena d'alts i baixos, també. Però la vivim amb amor, amb passió, a flor de pell.
Per això, potser sí que el Ricard ha viscut un dia d'aniversari especial, a la nostra manera, perquè també ha bufat les espelmes, i han jugat a metges amb la seva germana, i li he fet el seu plat preferit per sopar i ha après a jugar amb la seva joguina nova, i ha rebut la visita dels seus padrins, els seus avis i la seva besàvia. I l'ha trucat un munt de gent.
Per la meva banda (suposo que ara pressentiu el to pastel d'aquesta entrada, i sí, serà així) només em queda afegir que me l'estimo des del fons del meu cor. Que no imaginava poder estimar així fins que vaig ser mare i que el Ricard, dia a dia, a mesura que va creixent, fa que m'adoni de que tinc tantes coses per aprendre i per millorar! Gràcies Ricard! MOLTES FELICITATS, BITXU!
Tots vivim atrafegats; el dia a dia amb fills no és fàcil,i gaudir d'ells, malgrat les situacions, és el millor que ens pot passar.
ResponEliminaFelicitats a tu marona, i especialment al Ricard!!!
Encara recordo el dia que sopàvem a les pedretes i ens vas dir que estaves embarassada!!!!
Petonsssss d'aniversari!!!!
Lídia, la del costat!!!
Felicitats Ricard!! 3 anys ja!! Recordo aquell dia al masmi que em vas dir que estaves embarassada, ostiii com passa el temps!!
ResponEliminaEscolta doncs tu ets una d'aquelles mares a qui jo miro i admiro, et tinc present per quan em toqui a mi (d'aquí mooolt temps això sí jeje).
Ho feu molt bé Lídia, per això son tant macos!
Fins aviat,
Ònia
Moltíssimes felicitats Ricard! I a tu per la part que et toca. Vida caòtica a que em recordarà això! Qué hi farem és l'encant de tenir fills, que no fan falta plans ni res de tot això i aprofitar i viure cada instant amb ells que s'ho mereixen!
ResponElimina