SAMARRETA PEL POL

Per fi us la puc ensenyar! Feia molts dies que la tenia acabada! Peró fins ahir no va ser l'aniversari del Pol i volia que fos una sorpresa.
La Paula i jo la vam embolicar i després de sopar, després de bufar les espelmes, doncs li vam regalar: Quan li vam donar el paquetet, amb cara d'emprenyat va dir: És rooooba! :(
Però quan la va obrir la cara li va canviar... Una samarreta amb el teu nom i amb els anys que fas ja no és una samarreta qualsevol! :)
És que el Pol és un nen molt expressiu. Té molt de caràcter i és un nen d'extrems: Pot passar de ser la dolcesa personificada a tenir una mala llet de mil dimonis!
És un encant i l'haurieu de veure protegint al seu germà petit, l'Arnau.
Li encanten les excavadores... d'ell vaig aprendre el que era una pitufa... innocent de mi em pensava que eren totes blaves.




La veritat és que li he agafat gust a això de les samarretes. És divertit fer-les i, a mi, com que m'agraden aquestes coses personalitzades, doncs m'agrada regalar-les.
Junt amb les coses que estic preparant pel Mercat d'Art Jove en podreu trobar algunes de diferents models. Espero que us agradin!

FILTRANT... I KIREEI

Aquesta entrada és per expresar la meva alegria.
Que bé que, de tant en tant, et passin coses bones que per tu signifiquen tant!!!!
Són aire fresc. De cop et compensa totes les hores que et passes sense dormir, fent malabars d'horaris, per poder dedicar-se al què t'agrada mentres lamentes no haver orientat la teva vida professional cap a una vessant més artística.

Doncs bé, el motiu de que estigui tant contenta és que, per segona vegada, torno a aparèixer a Kireei.

Kireei és un bloc on s'hi recullen coses precioses: projectes, artesanies, fotografies, manualitats... D'aquest tipus. Per mi, és un veritable orgull que m'hi hagin inclòs no una, sinó, dues vegades! Avui estic que flipo! :)

La primera vegada va ser amb la càmara de fotos de feltre. Ara, amb les banderoles.

Espero que us agradi, o almenys, entengueu la meva satisfacció.

Abraçades filtrades!!!!!!

JARDINERS DE TORRETA

Avui ha estat una tarda diferent. Hem fet de jardiners. Cansada de que les plantes de la terrassa morissin de set i d'oblit, l'altre dia, ens vam acostar al garden a buscar plantes realment resistents.
No sé què passa: Sempre que vas a comprar plantes i preguntes quines prendre, sempre, sempre et diuen: Pren aquestes, segur que no es moren! I a casa, sempre se'ns moren.
Per això, vaig pensar: Lídia, tira cap als cactus! I així ho vam fer.
Si teniu alguna tarda avorrida i teniu canalla resulta divertit anar al Garden, nosaltres ens hi vam passar ben bé una hora i mitja!
Finalment, ens vam emportar aquestes.



Al què anava: Ens hem posat els davantals i hem sortit a la terrassa disposats a embrutar-nos les mans i escanpar terra per tot arreu. Mireu el procés:







Poc a poc, les torretes han anat agafant un altre aire. Els nens se n'han adonat i han estat molt contents. Han treballat de valent per deixar-les ben vistoses:









Ara només falta regar!!!!
I acabada la feina, després de passar l'escombra i el drap (això sí que ho he fet jo sola), així ha quedat la nostra terrassa.
Tots tres n'estem molt orgullosos del nostre petit jardí!

5000 VISITES!!!!

5000 visites!!! Que bé!!
Per celebrar-ho publico un altra composició de les que em va regalar l'Ignasi, és xula, eh!!!



I de pas us explico que el proper 18 de desembre estrenaré experiència vital nova i posaré una paradeta al Mercat d'Art Jove de Valls.
No sé si tindré temps de "filtrar.." totes les idees que em passen pel cap aquests dies però s'intentarà.
Jo estaré esperant-vos a la plaça del pati de les 11 del matí a les 9 del vespre. S'agraïra qualsevol mena d'infusió o derivats del cafè... em sembla que passarem molt de fred, i qualsevol estona compartida serà molt benvinguda.

Ara, ho he de preparar tot... en tinc ganes però estic nerviosa!!! Us mantindré informats/des!

DESCOBRINT...

Sí, sí... descobrint les possibilitats que em dóna la maquina de cosir. Tot i que encara em sembla una cosa molt difícil i una possibilitat molt llunyana el fet de dominar-la. Em vaig atrevint a, si cal, fer malbé una samarreta nova.
Però no! Trobo que me n'he sortit força bé!



La Paula feia dies que em demanava una samarreta. Havia fet aquesta pel Ricard i aquesta per l'Aina i la pobra: Mama en vull una, mama en vull una!!!
Doncs ahir li vaig donar i va estar súper contenta. Això del coll alt ni li agrada gaire però el mes que ve m'ho agraïrà.

La idea no ha estat meva, he seguit un tutorial molt interessant d'un blog del que es pot aprofitar tot: La petita Marieta

Ara ja estic treballant en una samarreta nova per regalar a un nen molt especial!!!!

ESTOIG (VERSIÓ 4)

La Sara em va demanar un estoig. Avui li he entregat. Estic contenta perquè li ha agradat.
Molt sorpresa amb l'acollida dels estoigs. Ja estic treballant en alguns més!

ESTOIG (VERSIÓ 3)

Aquest és l'últim estoig que us ensenyaré avui. Per mi és especial aquest per la roba de les flors que porta. Són d'un mocador de farcell.
Quan jo era petita, la meva àvia Pepita, que sempre ha fet de modista, em fa fer un vestit amb un d'aquests mocadors. Quan va néixer la Paula li vaig demanar que me'n fes un per ella i li va quedar preciós. És un d'aquells vestits que tenen les espatlles a l'aire i es lliguen amb una cinteta darrere del coll. Com que la Paula, estiu rere estiu, creix d'alçada però no d'amplada ja portem tres estius podent-li posar!! Li queda tant bonic!
Les flors són de retalls d'aquest vestit. Ho aprofitem tot molt a casa nostra!

ESTOIG (VERSIÓ 2)

Mentres feia aquest estoig pensava particularment en tres persones. A mesura que cosia per aqui i cosia per allà ho veia clar que havia de ser per una de les tres. No sé si us passa això. L'altre dia, amb ma germà, el Ricard, ho parlavem: Que, de vegades, associes una persona a determinat objecte. Ell deia que cada vegada que veu torrades integrals pensa en el meu pare. Potser sí que té raó perquè jo, en el cas d'aquest estoig ho veia claríssim.
Però aquestes tres noies es van encantar i la Montse, que estava molt "al tanto" va córrer més que elles. Així que, l'estoig se'n va cap a casa seva. De fet, estava clar que se l'havia de quedar un/a de la Joves! Espero que hi puguis guardar molts secrets (dels bonics)!

ESTOIG (VERSIÓ 1)

Aquest és un dels meus nous projectes. Els femalls continuen motivant-me molt però necessitava alguna cosa més per deixar anar la imaginació. M'agrada això de que l'estoig sigui com un full en blanc i omplir-ho segons com em trobi i els materials amb els que diposi.
Aquest és el primer que vaig fer. Tot està fet de feltre de diferents colors, amb diverses maneres de fer puntades, i un parell de botons.
Aquest se'n va cap a casa de la Glòria. Espero que hi guardi molts secrets (dels bonics)!

EMPRENYAT!

Us presento a l'Emprenyat: Ell era un paio traquil, pacífic però un dia es va donar compte que hi havia coses que l'emprenyaven i q estava cansat de fer veure que no. Llavors, aquell dia, va fotre un crit, va dir que ja n'hi havia prou, va arrugar les celles i el nas i va treure la llengua a unes quantes coses i a unes quantes persones. Ole, tu, Emprenyat!

FLOR DE ROBA (VERSIÓ 1)

Veieu? He après a fer flors de roba! M'agrada com queden i tot i que dónen bastanta feina crec que el resultat val la pena! Això sí... ara vaig com boja buscant retalls de roba bonica... Només em faltava això!