Hi havia una vegada un poblet. Un poblet format de cases tovetes. Eren tovetes perquè eren plenes de somnis. Somnis de nens petits.
Vet aquí que un dia que va ploure molt, d'aquestes casetes en van créixer unes cintes. Cintes de molts colors. Colors alegres.
Llavors, algú es va adonar que aquelles cases eren tant dolces com una piruleta de cor.
Aquestes casetes filtrades i dolces es poden abraçar, apretar, embrutar, rentar, comprimir, llençar a l'aire, entomar, perdre, trobar, perdre, retrobar, estimar... i... shhhhht! No ho digueu a ningú: Saben escoltar secrets d'abans d'anar a dormir!
Les casetes són una monada, però el text que les acompanya... Qué bonic!!! M'encanta, com tit el que fas!!! MMMUAAAAKKKK!!!
ResponEliminaQue boniques i alegres!
ResponEliminaA la meva filla segur que li agradarien moltíssim, pels colors, perquè són tovetes i perquè porten moltes etiquetes, que li encanten!
ResponElimina